FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Aliment que segons la narració bíblica va ésser fornit providencialment als israelites en llur viatge a través del desert. mannà celeste Aliment espiritual, especialment l'eucaristia. Substància gomosa i dolça que flueix de certes plantes, especialment del freixe [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de perdre's, especialment a causa d'una passió, d'un delicte, etc.; l'efecte. Ruïna moral o espiritual. Anar algú a la seva perdició. Un camí de perdició. Causa de la ruïna moral o espiritual. Aquest home serà la seva perdició. Damnació . [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt de gràcies o de qualitats que, manifestades sensiblement, desperten un delit espiritual, un sentiment d'admiració. La bellesa d'un cos. La bellesa d'un paisatge. La bellesa d'una acció. La bellesa artística. Allò que és bell, una gràcia, un ornament, una [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tenir ésser real, sia material o espiritual. Des que el món existeix. Aquest document que dieu haver trobat, no existeix. Deixar d'existir. Haver-hi. Existeix una estreta relació entre forma i contingut. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Corrent espiritual que arrenca de les persones que, als segles xiii i xiv, s'acolliren a l'obra de Joaquim de Fiore o a la interpretació que en feien els espirituals franciscans. [...]
FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a Pere Valdès o als valdesos. Església valdesa. Membre d'un moviment espiritual originat arran de la predicació de Pere Valdès a Lió que actualment constitueix una confessió cristiana autònoma. [...]